Posicionament de Somescola davant la visita d’un grup d’europarlamentaris per analitzar la immersió lingüística

Barcelona, 19 de desembre de 2023. Les més de 60 entitats que formem part de Somescola estem compromeses amb el model d’escola catalana i representem una majoria àmplia i plural de la comunitat educativa, social i cultural del país: més de 700.000 famílies agrupades en federacions d’AFAs, els sindicats de docents i d’estudiants, els centres educatius, les entitats del lleure, de recerca, culturals, per la llengua i de col·lectius migrats, els moviments de renovació pedagògica, els col·legis professionals, les federacions d’entitats per la infància, etc. Ens acompanya des de fa dècades un gran consens social i institucional: d’acord amb el CEO, el 78% de la població considera que l’ús del català a l’ensenyament és adequat o s’hauria d’incrementar; i el 85% dels representants escollits democràticament al Parlament de Catalunya donen suport al model.

Mentrestant, els partits que des dels inicis s’hi han oposat, veient que no obtenen suport suficient, intenten imposar per la via judicial i mediàtica el canvi de model que no han aconseguit per la via democràtica, a través d’entitats creades ad hoc amb candidats de les seves llistes, que es dediquen de manera sistemàtica a crear conflictes allà on no n’hi havia. Ara instrumentalitzen també la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI), aprofitant que la presideix l’exministra del PP Dolors Montserrat. Durant els últims anys, el PETI ha estat repetidament criticat per la seva parcialitat i partidisme. Si bé la seva funció hauria de ser protegir tots els ciutadans europeus, el 40% de les missions han estat sobre afers interns de l’estat espanyol. El PP hi ha portat la immersió a debat repetidament, generant malestar entre la resta d’europarlamentaris, cansats d’aquest ús partidista de les institucions europees. Després d’una escandalosa audició sobre la immersió el 28 de febrer, on la resta d’eurodiputats van abandonar la sala en protesta per la falta d’imparcialitat dels ponents convidats, continuen la seva fugida endavant amb aquesta visita, sobre la qual la Comissió Europea ja ha assenyalat reiteradament que no té competències per avaluar aquesta qüestió.

Per una banda, els diputats que formen part de la missió tenen una composició clarament de part: són només dels grups polítics del PP, Ciutadans i Vox, amb italians de Lliga Nord i 5 estrelles. No s’han molestat ni en simular ser neutrals. Per l’altra banda, l’agenda de reunions també està esbiaixada: es troben amb 6 famílies contràries a la immersió, mentre que han exclòs deliberadament les federacions de famílies de l’escola pública i de la privada concertada, que representem milers d’AFAs i centenars de milers de famílies. Per què? Perquè quedaria en evidència que la immensa majoria de famílies no té cap mena de problema amb el català a l’escola.

Estem davant d’una visita, que, malauradament, no té una voluntat honesta de conèixer el model, sinó de fer un acte de propaganda. Tanmateix, malgrat el biaix de la missió, les més de 60 entitats que formem part de Somescola estem molt tranquil·les: el model d’escola catalana no té res a amagar. Ni pel que fa als seus principis i beneficis, ni pel que fa als seus resultats de capacitació lingüística, tant en català com en castellà. Per això, ens oferim a reunir-nos amb qualsevol organisme que vulgui estudiar el model educatiu català.

En aquesta línia, hem entregat un informe als integrants de la missió, on recollim les principals característiques de l’escola catalana, les dades sobre els seus resultats i les respostes a preguntes freqüents. Pel que fa a les característiques de l’escola catalana, hi destaquem:

1. La importància de no separar els alumnes per origen o llengua, per evitar dividir la societat en comunitats lingüístiques separades i per oferir uns aprenentatges al conjunt de l’alumnat, que, si no, molts alumnes no podrien adquirir per no tenir accés al català en el seu entorn.

2. El paper compensador i transformador de l’escola catalana. Un 20% dels joves no té cap contacte amb el català fora de l’escola i la majoria de l’alumnat no pot gaudir del català en els principals àmbits de socialització: audiovisual, xarxes socials, videojocs, oci… Hem subratllat que l’escola catalana compensa aquestes desigualtats d’entrada, garantint que tot l’alumnat pugui aprendre a comunicar-se en català, castellà i llengües estrangeres, sigui quin sigui el seu origen o llengua familiar, podent així accedir a totes les oportunitats socials, laborals i culturals.

3. L’ús de les metodologies més efectives i criteris estrictament pedagògics, guiant-se per les evidències científiques, pels resultats i pel grau de normalització lingüística. Hem provat que la immersió lingüística és la metodologia comparativament més efectiva, que aconsegueix que malgrat que el 50,4% de l’alumnat no té el català com a llengua familiar, els resultats mitjans dels últims 5 anys en competències bàsiques a 4t d’ESO siguin 74,9 en català i 76,3 en castellà, tots dos resultats elevats i similars. I que en les proves de competència oral, el 95% de l’alumnat assoleixi un domini oral «suficient, notable o excel·lent» en català i un 98% en castellà.

4. El gran consens de país, absolutament transversal a nivell educatiu, social i polític, com hem esmentat anteriorment, aportant les dades sobre el suport a la immersió del conjunt de la comunitat educativa, de l’opinió pública i del transversal suport parlamentari.

I per l’altra banda, hem aportat dades objectives que desmenteixen les principals falsedats que es diuen sobre el model. Destaquem que l’escola catalana no discrimina ni perjudica l’alumnat castellanoparlant ni d’origen migrant (provem que no hi ha diferències significatives segons llengua familiar). Que garanteix plenament l’aprenentatge del castellà (provem que s’obtenen resultats més elevats encara en castellà que de català). Que les escoles no són espais monolingües, que el paper de l’escola no és reproduir la diglòssia present en la societat sinó transformar-la per aconseguir una major igualtat entre tots els infants. Que l’escola catalana compleix tota la legalitat vigent, i que, de fet, ha estat avalat internacionalment de manera repetida, com ara el Consell d’Europa en els cicles de control de la CELROM, la UNESCO i altres organismes, tal com assenyala el darrer informe del relator de minories de l'ONU, que, per cert, demana que es revisin les sentències que imposen el 25% de castellà. I finalment, hem aportat dades que desmenteixen l’enèsim intent de culpar la immersió de qualsevol notícia negativa en l’àmbit educatiu, com ha estat la baixada en les proves PISA 2022. Hem recordat que tots els estudis rigorosos al llarg dels diferents cicles PISA confirmen que el que genera les desigualtats de resultats no és la llengua o l’origen, sinó principalment els factors socials i econòmics. I que, de fet, el perfil d’escoles que obtenen resultats més baixos són el mateix perfil d’escoles que utilitzen menys el català com a vehicular, ja que el grau d’ús del català sol ser un indicador del grau de compliment del paper compensador de l’escola envers l’entorn.

En resum, malgrat la intencionalitat clarament política d’aquesta visita, reiterem la transparència com a característica fonamental del nostre model educatiu. Les dades estan sobre la taula, i nosaltres sempre estarem oberts a rebre i dialogar amb qualsevol organisme interessat a comprendre el model i resultats de l’escola catalana. Finalment, Somescola reafirmem el nostre compromís amb la defensa i millora del model educatiu català. Davant de les distorsions i biaixos, estem segurs que la veritat i els valors pedagògics prevaldran.

Posicionament de Somescola davant la proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística

Barcelona, 7 d’abril de 2022. Quan han passat 2 mesos des que la sentència del TSJC que obliga a fer un mínim del 25% de les classes en castellà, i, per tant, obert el termini perquè l’Estat espanyol pugui instar-ne a l'execució forçosa, i davant la proposició de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada pels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya, Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem, la plataforma unitària Somescola ha consensuat entre les més de 60 entitats membres, manifestar:

1. La seva indignació i rebuig per la intromissió dels tribunals en el sistema educatiu i en la política lingüística del país, que no respon en absolut a criteris pedagògics sinó ideològics, que és l’enèsim atac a la llengua i que pretén trencar el gran consens de país al voltant de l’escola catalana. Un model consolidat, validat per la societat catalana al llarg de dècades i que és exemple d’equitat, de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.

2. Que la proposta de modificació de la Llei de política lingüística registrada al Parlament de Catalunya dijous 24 de març com a reacció a aquesta sentència, tramitada inicialment per via d’urgència, s’havia construït sense debat públic i, especialment, sense comptar amb el conjunt de la comunitat educativa i les entitats que treballen per la llengua. L’endarreriment del ple on es tractarà la proposta a finals d’abril obre la porta a poder tenir el necessari debat social i a poder presentar aportacions i esmenes.

3. Que el contingut d’aquesta proposta genera grans preocupacions i incerteses entre la comunitat educativa i la societat civil pel que fa a la seva eficàcia per garantir el blindatge del català a l’escola i per protegir jurídicament els centres.

4. Que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és i ha de continuar sent la llengua vehicular, d’acollida i d’aprenentatge en tots els nivells i en totes les modalitats del sistema educatiu. En l'actual situació de minorització que pateix el català, l’escola ha d’exercir de força compensadora i ser un referent en la normalització lingüística.

5. Que el model vigent d'immersió lingüística garanteix l’assoliment de competències en català i castellà, i la no segregació de l’alumnat segons la seva llengua familiar. És imprescindible que s’eviti qualsevol possibilitat d’obrir la porta a la segregació o la creació de comunitats lingüístiques separades a les escoles.

Per tot això, la plataforma Somescola reclama al Govern i al Parlament:

1. Que qualsevol acord o proposició legislativa que afecti substancialment l’escola en català ha de comptar necessàriament amb un consens ampli tant en l’àmbit polític com en el social. En conseqüència, havent-se endarrerit la votació de la proposta de modificació de la Llei de política lingüística, reclamem que s'obri un espai de diàleg honest amb Somescola i que l'acord dels partits s'ampliï a l'àmbit social incorporant les esmenes i compromisos paral·lels adients que permetin assolir un acord de màxim consens. Oferim el marc de Somescola com a espai de diàleg i negociació.

2. Que qualsevol proposta legislativa, decret o política en l’àmbit de l’escola en català ha d’oferir garanties clares per blindar el català com a llengua vehicular i vertebradora del sistema educatiu.

3. Que el Departament d’Educació doni instruccions clares i comunes i suport a tots els centres educatius de Catalunya en l’elaboració dels projectes lingüístics per garantir a tot l’alumnat de Catalunya l’accés a l’aprenentatge i l’ús del català, independentment del seu origen, la seva llengua familiar o situació social, i que garanteixi la no segregació de l’alumnat dins dels centres ni entre els centres educatius.

4. Que el Departament d’Educació ofereixi als equips directius i docents seguretat i protecció jurídica per reforçar l’escola en català i els projectes lingüístics enfront de les intromissions judicials i instrumentalitzacions polítiques.

5. Que s’augmentin els recursos destinats a millorar la qualitat de l'escola catalana i avançar en el coneixement i l’ús del català a l’escola (aules d’acollida, material didàctic, plans per revertir la segregació, etc.), que es posin en marxa polítiques valentes consensuades amb Somescola i que s’actuï també més enllà de l’àmbit de l’escola (als espais informals dels joves, el lleure, en l’àmbit audiovisual, en el laboral, etc.) per revertir els retrocessos dels darrers anys i caminar cap a una plena normalització del català.

Exigim als tribunals que aturin la intromissió en l’escola catalana i en la política lingüística del país, i al Govern de l’Estat espanyol i als partits que li donen suport que respectin aquest gran consens de país.

La plataforma Somescola insta els partits i les entitats a reforçar el treball conjunt per protegir, consolidar i millorar el model d’escola catalana, a actuar amb agenda pròpia i a reforçar aquest consens de país aprofitant el marc del Pacte Nacional per la Llengua. Somescola vol fer valdre la capacitat de construir consensos entre les múltiples i molt diverses entitats i sectors de la comunitat educativa i la societat civil que la componen, i reclama a les institucions ambició per garantir acords amplis tant en l’àmbit polític com en el social.

Somescola continuarà amb la tasca engegada fa deu anys, per tal de continuar coordinant totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, ja sigui elaborant propostes de manera proactiva, amb mobilitzacions, accions als centres i als carrers, com donant suport als centres educatius i docents.

Posicionament de Somescola sobre la sentència del 25% del TSJC

Barcelona, 24 de novembre 2021. Davant del recent aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola manifesta que:

1. Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Tant els estudis com les dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat: contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.

2. Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país. Són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.

3. Sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de continuar sent un actor cabdal que afavoreixi la inclusió i la cohesió social al nostre país, des d’una perspectiva intercultural. D’aquesta manera, que continuï garantint la igualtat d’oportunitats de creixement acadèmic i personal, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

4. Somescola denuncia que aquesta sentència no representa un cas aïllat: els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent. De fet, al contrari del que alguns voldrien fer creure, la situació del català a les aules viu una situació crítica, segons els darrers informes del Departament d’Educació: més d’un 28% d’alumnes no fa servir mai o gairebé mai el català a l’escola, per posar només un exemple.

Per tot això, la plataforma Somescola fa una crida al conjunt de la societat catalana a mobilitzar-se per defensar el model educatiu català, i insta a reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo. Així mateix, insta a les institucions del país a blindar aquest consens de país aprofitant el marc polític generat per una majoria àmplia del Parlament amb el Pacte Nacional per la Llengua. I insta al govern espanyol a respectar aquests grans acords avalats també legislativament per una àmplia majoria parlamentària.

Somescola continuarà amb la tasca engegada fa deu anys, per tal de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, ja sigui amb mobilitzacions, accions als centres i als carrers, i suport als centres educatius i docents.

El model d’escola catalana és un consens social compartit per un ampli ventall de la societat catalana, que ha de continuar contribuint a la cohesió i la progressió social, i a la igualtat d’oportunitats en aquest país, amb la finalitat de construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.